Microarquitecturas para la cogitació de Déu. Las celdas de día del monasterio de clarisas de Pedralbes (Barcelona)
Resumen
Las celdas de día son un conjunto único de habitaciones privadas, situadas en la antigua clausura del monasterio de Pedralbes. Construidas entre los siglos xiv y xvi, se levantaron en espacios disfuncionales, creando microarquitecturas realizadas en materiales como la madera, el yeso y la cerámica. Este trabajo hace un recorrido por la treintena de celdas que han llegado hasta nuestros días y propone algunas coordenadas para su interpretación en el contexto de la religiosidad mendicante, con el trasfondo de las artes barcelonesas entre el Gótico y el Renacimiento.
Citas
ABAD CASTRO, Concepción. «El pabellón de monjes». En Monjes y monasterios. El Císter en el medievo de Castilla y León. Coordinado por Isidro G. Bango Torviso, 187-203. Valladolid: Junta de Castilla y León, 1998.
ADAM VIDAL, Jaume, Joan HERRADA VILÀ, y Francesc REGÀS IGLESIAS. «La tradició artesanal del guix emmotllat a la Vall de Lord». Unicum 13 (2014): 83-100.
ALCALÁ DONEGANI, Luisa Elena. Arte y localización de un culto global. La virgen de Loreto en México. Madrid: Adaba Editores, 2022.
ANZIZU, Eulàlia. Fulles històriques del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Barcelona-Sarrià: Xavier Altès, 1897. Reedición facsímil, Barcelona: Monestir de Pedralbes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.
ARAGUAS, Philippe. «L’acte de naissance de la bóveda tabicada ou certificat de naturalisation de la voûte catalane?». Bulletin monumental 156, nº 2 (1998): 129-136.
ARRIBAS RAMOS, Lara. «Notas sobre clausura, identidad y frontera en las legislaciones medievales de la Orden de Santa Clara». Temas medievales 30, nº 1 (2022): 1-18.
AZCONA, Tarsicio de. «Reforma de las clarisas en Cataluña en tiempos de los Reyes Católicos». Collectanea franciscana 27 (1957): 5-51.
AZCONA, Tarsicio de. «Paso del monasterio de Santa Clara de Barcelona a la Regla Benedictina (1512-1518)». Collectanea franciscana 38 (1968): 78-134.
AZCONA, Tarsicio de. «Nuevos documentos sobre la reforma del monasterio de Santa Clara de Pedralbes en tiempo de los Reyes Católicos». Estudios franciscanos 69 (1968): 311-335.
BARNIOL LÓPEZ, Montserrat. «El culto a san Onofre en Cataluña durante los siglos XIV y XV». En El culto a los santos. Cofradías, devoción, fiestas y arte. Editado por Francisco Javier Campos, 177-190. San Lorenzo de El Escorial: Ediciones Escurialenses, 2008.
BATAILLON, Marcel. Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI. México-Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1983 [1937].
BIHL, Michael, ed. «Ordinationes a Benedicto XII pro Fratribus Minoribus promulgatae per bullam 28 novembris 1336». Archivum Franciscanum Historicum 30 (1937): 309-390.
BOSCH MORENO, Victoria. «Las casitas de sor Margarita y Nazaret en las Descalzas». En La otra Corte. Mujeres de la Casa de Austria en los Monasterios Reales de las Descalzas y la Encarnación, 104-110. Madrid, Patrimonio Nacional, 2019.
BOSCH MORENO, Victoria. «Ceremonias y Devociones en las Descalzas Reales de Madrid». En La otra Corte. Mujeres de la Casa de Austria en los Monasterios Reales de las Descalzas y la Encarnación. 270-281. Madrid: Patrimonio Nacional, 2019.
BOSCH MORENO, Victoria. «Arte y prácticas litúrgicas en el monasterio de las Desclazas Reales de Madrid. Segunda mitad del siglo XVI y siglo XVII». Tesis doctoral, Universitat Jaume I de Castellón, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673407.
BRU I TURULL, Ricard. Les cel•les de dia del monestir de Pedralbes, catàleg inèdit. Barcelona: Monestir de Pedralbes, 2006.
CARAMICO, Virginia. Il Sacro Speco di Subiaco illustrato. Topografia sacra e narrazione per immagini fra due e trecento (Florencia: Mandragora, 2020).
CARBONELL I BUADES, Marià. «De Marc Safont a Antoni Carbonell: la pervivencia de la arquitectura gótica en Cataluña». Artigrama 23 (2008): 97-148.
CARBONELL I BUADES, Marià, Anna CASTELLANO I TRESSERRA, y Rafael CORNUDELLA. «Una col•lecció per al monestir de Pedralbes». En Pedralbes. Els tresors del monestir, 24-33. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005.
CARRERO SANTAMARÍA. Eduardo. «La expansión cisterciense en la Corona de Aragón. Una visión desde la arquitectura». En Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, arte, naturaleza y jardín. Editado por Herbert González Zymla y Diego Prieto López, 57-81. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2019.
CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo. «La Lactatio Bernardi. A propòsit del retaule major de Santes Creus». Santes Creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic 30 (2019-2020): 137-154.
CASAGRANDE, Giovanna. «Forme di vita religiosa feminile solitaria». En Eremitismo nell francescanesimo medievale. Atti del XVII Convegno internazionale, Assisi, 12-14 ottobre 1989, 61-94. Perusa: Edizione Scientifiche Italiane, 1991.
CASTELLANO I TRESSERRA, Anna. «Les constitucions de Benet XII al monestir de Santa Maria de Pedralbes (1337-1342)». En I Congrés d'Història de l'Església catalana. Des dels orígens fins ara. Vol. 1, 539-550. Solsona: Arxiu Diocesà de Solsona, 1993.
CASTELLANO I TRESSERRA, Anna. Pedralbes a l’Edat Mitjana. Història d’un monestir femení. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
CASTELLANO I TRESSERRA, Anna. «Les ‘reformes’ del monestir de Pedralbes al llarg dels segles XVI i XVII». Pedralbes 23 (2003): 721-734.
CASTELLANO I TRESSERRA, Anna, y Carme AIXALÀ, Monestir de Pedralbes. Guia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Triangle Postals, 2023.
CASTELLANO I TRESSERRA, Anna, y Josep Maria JULIÁ I CAPDEVILA. «Un espai museogràfic singular: el dormidor de Pedralbes». En Pedralbes. Els tresors del monestir. Dirigido por Anna Castellano i Tresserra y Antoni Nicolau, 17-23. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005.
CREIXELL I CABEZA, Rosa Maria. «La Barcelona monàstica. La dona en clausura». En Les dones. Barcelona, 1700. Dirigido por Albert García Espuche, 203-231. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014.
CREYTENS, Raymon, «Les constitutions primitives des soeurs dominicaines de Montargis». Archivum Fratrum Praedicatorum 17 (1947), 41-84. Edición en castellano en Historia de la legislación de las monjas dominicas, ed. por Liliana AYASTA BURGA, 93-126. Salamanca: Biblioteca Dominicana, 2013.
CRIADO MAINAR, Jesús. Culto e imágenes de la Virgen de la cama en el Aragón occidental. El tránsito de María y la devoción asuncionista en la Comunidad de Calatayud. Calatayud: Centro de Estudios Bilbilitanos-Institución Fernando el Católico, 2015.
EIXIMENIS, Francesc. Àngels i demonis. Edición y comentarios de Sadurní Martí. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
ELM, Kaspar. «The Devotio Moderna and the New Piety between the Later Middle Ages and the Early Modern Era». En Religious Life between Jerusalem, the Desert, and the World. Selected Essays by Kaspar Elm, 317-331. Leiden-Boston: Brill, 2016.
FERNÁNDEZ TERRICABRAS, Ignasi. «Prereforma o Reforma espanyola? El món religiós al voltant de Ferran II». En Ferran II i la Corona d'Aragó. Editado por Ernest Belenguer Cebriá, 213-226. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018.
FRANCISCO DE ASÍS. «Regla para los eremitorios». En San Francisco de Asís. Escritos. Biografías. Documentos de la época. Editado por José Antonio Guerra, 104-108. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2017.
FRONTELA, Luis J. F. «El Desierto en el Carmelo Descalzo». Revista de Espiritualidad 63 (2003): 79-115.
FUEYO SUÁREZ, Bernardo. En casa, fuera de casa, en el camino... Los modos de orar de Santo Domingo. Salamanca: Editorial San Esteban, 2006.
GARCÍA DE LA HERRÁN MUÑOZ, María del Carmen. «Aspectos de la legislación clariana en las disposiciones capitulares del siglo XVI». Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna 7 (1994): 259-274.
GARCÍA ORO, José. «Conventualismo y observancia». En Historia de la Iglesia en España. Vol. 3-1. Dirigida por Ricardo García Villoslada, 211-350. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1980.
GARCÍA ORO, José. El Cardenal Cisneros. Vida y empresas, 2 vols. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992.
GARCÍA SANZ, Ana. «El monasterio de las Descalzas Reales: arte y espiritualidad en el Madrid de los Austrias». En Pinturas murales de la escalera principal. Monasterio de las Descalzas Reales de Madrid. Coordinado por Ana García Sanz, Ángel Balao González y José Miguel Morán Turina, 11-37. Madrid: Patrimonio Nacional-Fundación BBVA, 2010.
GARCÍA SANZ, Ana. «Dormitio beata Mariae Virginis: la Capilla del Tránsito de la Virgen en las Descalzas Reales». En La otra Corte. Mujeres de la Casa de Austria en los Monasterios Reales de las Descalzas y la Encarnación, 116-123. Madrid: Patrimonio Nacional, 2019.
GERBRON, Cyril. «Voir ou ne pas voir? Expériences de vision au couvent San Marco de Florence». En Voir l’au-delà. L’expérience visionnaire et sa représentation dans l’art italien de la Renaissance. Dirigido por Andreas Beyer, Philippe Morel y Alessandro Nova, 341-367. Turnhout, Brepols, 2017.
GÓMEZ-FERRER, Mercedes. «Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI». En Una arquitectura gótica mediterránea. Editado por Eduard Mira y Arturo Zaragozá. Vol. 2, 133-156. Valencia: Generalitat Valenciana, 2003.
GONZÁLEZ, Reinald. Compilació de treballs de recerca realitzats sobre els edificis i conjunts construïts del Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona: Proposta d'avaluació crono-estructural (inclou muralles i «casetes»). Pla director Monestir de Pedralbes. Barcelona, novembre 2019. https://bit.ly/PlanDirectorPedralbes, acceso el 25 de enero de 2022.
GONZÁLEZ ESTÉVEZ, Escardiel. «Príncipes alados en el trono hispánico. Cultos angélicos para la Casa de Austria». En La piedad de la Casa de Austria. Arte, dinastía y devoción. Editado por Inmaculada Rodríguez Moya y Víctor Mínguez Cornelles, 123-136. Gijón: Trea, 2018.
GRAÑA CID, María del Mar. «Isabel I de Castilla y los monasterios de clarisas: el cuerpo político de la reina». Hispania Sacra 72 (2020): 9-23. https://doi.org/10.3989/hs.2020.001.
GRAÑA CID, María del Mar. «¿Política reginal en red? Reinas impulsoras de la Congregación de Santa Clara de Tordesillas (1411-1463)». Summa 15 (2020): 74-94.
GUITERT I FONTSERÉ, Joaquín. Col•lecció de manuscrits inèdits de monjos del reial monestir de Santa Maria de Poblet. Vol. 1. La Selva del Camp: Mas Catalonia, 1947.
HAMBURGER, Jeffrey F. «Le Liber miraculorum d’Unterlinden: une icône dans l’écrin de son couvent». En Les dominicaines d’Unterlinden. Vol. 2, 190-225. Colmar: Somogy Éditions d’art, 2000.
HOOD, William. «St. Dominic’s Manners of Praying: Gestures in Fra Angelico’s Cell Frescoes at San Marco». Art Bulletin 68 (1986): 195-206.
JORNET I BENITO, Núria. «Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, 1513: de clarisas a benedictinas, un paso a esclarecer». Itinerantes. Revista de Historia y Religión 2 (2012): 173-188. https://doi.org/10.53439/revitin.2012.01.07.
LIPPINI, Pietro. La vita quotidiana di un convento medievale. Gli ambiente, le regole, l’orario e le mansioni dei Frati Domenicani del tredicesimo secolo. Bolonia: Edizione Studio Domenicano, 1990.
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. «El Ángel Custodio en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media (fiesta, teatro, iconografía)». En Fiestas y liturgia. Actas del coloquio celebrado en la Casa de Velázquez. Coordinado por Alfonso de Esteban Alonso y Jean Pierre Etienvre, 249-270. Madrid: Casa de Velázquez, 1988.
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. «Devoció i iconografia al monestir de clarisses de Pedralbes». En Pedralbes. Els tresors del monestir, 43-47. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005.
MALQUORI, Alessandra. Il giardino dell'anima. Ascesi e propaganda nelle Tebaidi fiorentine del Quattrocento. Florencia: Gli Uffizi Studi e Ricerche, 2012.
MARÍN, Rafael, y Arturo ZARAGOZÁ. «En los inicios de la experimentación de la albañilería moderna: Las escaleras de yeso en la arquitectura valenciana de los siglos XIV al XVI». Archivo de Arte Valenciano 98 (2017): 35-52.
MECHAM, June L. Sacred Communities, Shared Devotions. Gender, Material Culture, and Monasticism in Late Medieval Germany. Turnhout: Brepols, 2014.
MERLO, Grado Giovanni. «Eremitismo nell francescanesimo medievale». En Eremitismo nell francescanesimo medievale. Atti del XVII Convegno internazionale, Assisi, 12-14 ottobre 1989: 27-50. Perusa: Edizione Scientifiche Italiane, 1991.
OMAECHEVARRÍA, Ignacio. «Eremitorios y celdas en la tradición monástica». Recollectio 5 (1982): 295-298.
OMAECHEVARRÍA, Ignacio, et al., eds. Escritos de Santa Clara y documentos contemporáneos. Madrid: Bibioteca de Autores Cristianos, 1970.
Ordinarium iuxta ritum sacri ordinis fratrum praedicatorum. Editado por Ludovicus Theissling. Roma: Collegium Angelicum, 1921.
PELLEGRINI, Luigi. Insediamenti francescani nell’Italia del Duecento. Roma: Laurentianum, 1984.
PÉREZ VIDAL, Mercedes. «Arte y arquitectura de los monasterios de la Orden de Predicadores en la «Provincia de España». Desde los orígenes hasta la reforma (1218-1506)», 2 vols. Tesis doctoral, Universidad de Oviedo, 2013.
PÉREZ VIDAL, Mercedes. «Devociones, prácticas espirituales y liturgia en torno a la imagen de Cristo crucificado en los monasterios de dominicas en la Edad Media». En Los crucificados. Religiosidad, cofradías y arte. Coordinado por Francisco Javier Campos, 195-212. San Lorenzo del Escorial: Instituto escurialense de investigaciones históricas y artísticas, 2010.
PÉREZ VIDAL, Mercedes. Arte y liturgia en los monasterios de dominicas de Castilla. De los orígenes hasta la reforma observante (1218-1506). Gijón: Trea, 2021.
PÉREZ VIDAL, Mercedes. «Reform and Renewal in the Dominican Nunneries of Spain and Latin America». En Women Religious Crossing between Cloister and the World. Nunneries in Europe and the Americas, ca. 1200-1700. Editado por Mercedes Pérez Vidal, 87-112. York: ARC Humanities Press, 2022. https://doi.org/10.1515/9781641892995.
PINCHOVER, Lotem. «Christus und seine Verehrung im Kloster». En Schatzhüterin. 200 Jahre Klosterkammer Hannover. Editado por Katja Lembke y Jens Reiche, 98-109. Dresde: Sandstein Verlag, 2018.
PIÑOL ANDREU, Ramon. Armorial del monestir de Pedralbes. Barcelona: Edición propia de cincuenta y cinco ejemplares manuscritos, 1955.
PLANAS, Josefina. «Un preludio del Renacimiento: El libro iluminado durante el período tardogótico en Cataluña». En Arte en épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea. Coordinado por María del Carmen Lacarra Ducay, 285-339. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2009.
PLAXATS, Clara de Jesús. «El archivo medieval del real monasterio de madres clarisas de Santa María de Pedralbes (Barcelona) y Sor Eulalia Anzizu, OSC». Archivo Ibero-Americano 54, nº 213-214 (1994): 115-124.
ROEST, Bert. «The Poor Clares during the Era of Observant Reforms: Attempts at a Typology». Franciscan Studies 69 (2011): 343-386.
ROEST, Bert. Order and Disorder: The Poor Clares between Foundation and Reform. Leiden-Boston: Brill, 2013.
ROJO ALIQUE, Francisco Javier. «Las reformas franciscanas bajomedievales en la península ibérica: Balances y perspectivas de estudio». Archivo Ibero-Americano 79, nº 288-289 (2019): 215-248. https://doi.org/10.48030/aia.v79i288-289.142.
RUBIO RODON, Anna, y Margarida GONZÁLEZ BELTINSKI. «La regla de l'ordre de Santa Clara de 1263. Un cas concret de la seva aplicació: el monestir de Pedralbes». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 3 (1982): 9-48.
RUDY, Kathryn M. Virtual Pilgrimages in the Convent. Imagining Jerusalem in the Late Middle Ages. Turnhout: Brepols, 2011.
SANJUST I LATORRE, Cristina. «La infermeria del Monestir de Santa Maria de Pedralbes a través de les fonts». En Sense memòria no hi ha futur: actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores (Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 13, 14 i 15 de març del 2003), 291-296. Barcelona: Editorial Afers, 2004.
SANJUST I LATORRE, Cristina. «El edificio del monasterio de Pedralbes de Barcelona durante la Reforma. Usos e intervenciones». En Fundadores, fundaciones y espacios de vida conventual. Nuevas aportaciones al monacato femenino. Coordinado por Mª Isabel Viforcos Marinas y Mª Dolores Campos Sánchez-Bordona, 731-745. León: Universidad de León, 2005.
SANJUST I LATORRE, Cristina. «L’obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per a l’Ordre de les clarisses a Catalunya». Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/5200.
SANJUST I LATORRE, Cristina. «Seguint els passos de la fundadora. Teresa de Cardona i el monestir de Santa Maria de Pedralbes». En Redes femeninas de promoción espiritual en los Reinos Peninsulares (s. XIII-XVI). Editado por Blanca Garí, 219-234. Roma: Viella, 2013.
SCUDERI, Magnolia. The Frescoes by Angelico at San Marco. Florencia: Ministerio per i Beni e le Attività Culturali, 2004.
SORIANO TRIGUERO, Carmen. «La reforma de las clarisas en la Corona de Aragón (ss. XV-XVI)». Revista de Historia moderna 13-14 (1995): 185-198. https://doi.org/10.14198/RHM1995.13-14.09.
TOAJAS ROGER, María de los Ángeles. «La capilla del Cristo de las Descalzas Reales de Madrid: arte y liturgia en el siglo XVI». Anales de Historia del Arte 25 (2015): 105-150. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2015.v25.50852.
UNANUE, Javier. «La regla de Santa Clara y la regla de Urbano IV». Selecciones de franciscanismo 119 (2011): 293-306.
VIRGEN DEL CARMEN, Felipe de la. La Soledad fecunda. Santos desiertos de carmelitas descalzos. Madrid: Editorial de espiritualidad, 1961.
WELCH, Anna. Liturgy, Books and Franciscan Identity in Medieval Umbria. Leiden: Brill, 2015.
YARZA LUACES, Joaquín. «María de Navarra y la ilustración del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana». En Libro de horas de la reina María de Navarra, 93-256. Barcelona: Moleiro, 1996.
ZARAGOZÁ, Arturo y Federico IBORRA. «Otros góticos: bóvedas de crucería con nervios de ladrillo aplantillado y de yeso, nervios curvos, claves de bayoneta, plementerías tabicadas, cubiertas planas y cubiertas inclinadas». En Historia de la ciudad. IV Memoria urbana, 69-88. Valencia: ICAROCTAV-COACV, 2005.
ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto. «Fernando el Católico y la reforma de los benedictinos y benedictinas españoles (1474-1516)». Anuario de Historia de la Iglesia 26 (2017): 157-184. https://doi.org/10.15581/007.26.157-184.
ZIMMERMAN, Benoît (R. P. Benoit Marie de la Sainte Croix). Les Saints Déserts des Carmes déchaussés. París: Librairie de l’art catholique, 1927.
